Joana Raspall (Barcelona, 1913).
Escriptora i bibliotecària catalana. Al 1932 inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d’aleshores. Durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció.
Ha col·laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. És Medalla d’Or de la ciutat de Sant Feliu i al 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Dades extretes de la Vikipèdia.
A Sant Feliu, la Joana Raspall és una persona molt estimada, respectada i considerada, és per aquest motiu i per què, en el seu dia, ella ens va dedicar un bocinet de la seva obra, que pensem que ha de formar part de nosaltres. Moltes gràcies Joana.
CASTELLERS A SANT FELIU
No és pas que a Sant Feiu hi hagués tradició castellera, que no era gaire freqüent a la nostra comarca, però un dia va passar-hi aquesta alenada tan engrescadora i va trobar-hi bon acolliment. Tenim castellers! Que sigui per molts anys!
Els castells sorprenen, emocionen i exerceixen una especial atracció que no pot deixar-nos indiferents. Tenen una estètica impactant per la seva dinàmica ordenada, assenyada i justa. Són un exponent de coratge i equilibri i sobretot, són una lliçó de pluralitat social i de col·laboració popular. No hi ha afany de competició individual ni de mèrit personalitzat, perquè el bon èxit de cada intent depèn de tots i cadascun dels components i dels que sense cap relleu fan la “pinya”. Tothom hi té un lloc a defensar.
Tant de bo, en moltes altres activitats, en diversos camps, hi hagués aquesta mateixa harmonia compratida, sense primeres figures que deixen tan eclipsat tot l’entorn sobre el qual s’enfilen! Els castellers són generosos: des de l’aplom dels més robustos de les bases, fins la fragilitat dels infants que coronen el cim, un mateix impuls entusiasta sosté els pilars, les torres i els castells.
I és també una mateixa satisfacció que els uneix en l’èxit, i una mateixa recança que els pesa en els casos adversos. I no es parla de fracàs, que sempre se segueix intentant amb més braó!
El fet casteller és una de les manifestacions més estimades en una terra que vol progressar, unint esforços, cap a una societat més ferma, justa i solidària. És un bon model.
Podríem dir que és la coronació, en tres dimensions, de la nostra simbòlica sardana.
ELS CASTELLERS
(Com el Plomissol, ed. Galera, 1998)
Torre de muscles
castell de cors!
Amunt els homes
i el seu esforç!
Si cau la torre,
la remuntem.
Visca el coratge
d’un poble ferm!
