Ramona Pons i Rosell (Nonasp 1914-Sant Feliu 2009)
La Ramona va arribar a Sant Feliu quan tenia 13 anys perquè el seu va pare va ser nomenat Cap de l’estació de ferrocarril. Fruit de la seva afició a la poesia i al teatre formava part de la companyia d’aficionats “Escola de declamació Miquel Rojas” on participà fins l’any 1938.
Després d’estar anys fora de Sant Feliu, l’any 1975 reprengué contacte amb el teatre a través de la “Companyia Enric Borràs”, del Centre Parroquial, on participà fins fa pocs anys.
A nivell literari, sempre ha col·laborat amb publicacions d’àmbit local, com ara “Claror”, “Alba”, “Va i ve” i amb la “Tertúlia Literària Martí Dot”.
L’any 2002, l’Ajuntament de Sant Feliu publicà un recull de 55 poemes seus.
Dades proporcionades pel Xavier Pons, casteller dels CSF i nebot de la Ramona Pons.
CASTELLERS DE SANT FELIU
Aquella arrel castellera
que va néixer al cor de Valls,
a poc a poc ha fet drecera
vers altres pobles llunyans.
Grups castellers van formar-se
en algunes ciutats grans,
mes ara ja molts fan pinya
per terres del Llobregat.
Si el poble celebra festes,
a la plaça hi ha castells.
Si venen colles de fora,
tots miren qui podrà més.
Castellers de Sant Feliu
sou l’orgull de la ciutat!
Quan pugeu la vostra torre,
una veu ja va cridant:
Vinga, noi…! Vinga, més ràpid!
Aguanta fort aquí dalt…!
I no perdeu l’equilibri,
que ja el tenim carregat!
Els grallers, de cop s’animen,
tots els cors bateguen fort…!
Tothom va mirant enlaire.
Ja puja l’aixecador!
L’Enxaneta ben lleugera,
s’enfila amunt sense por…
Ja és a dalt! Ja fa l’aleta,
alçant de pressa la mà…!
I saluda a tot un poble
que aplaudeix entusiasmat.
Castellers de Sant Feliu…!
Feu pinya! Ben fer el braç!
Que els vostres castells arribin
al cim més alt de la pau,
i siguin sempre un emblema
d’unió i de llibertat!
